Història

La riquesa en història, art i monuments en paratges incomparables, converteixen a la Costa Catalana en un dels llocs que més sorprenen de l'orografria catalana.

LA RUTA DEL CÍSTER
La Ruta del Císter atrau a visitants de tot el món interessats en veure joies arquitectòniques i la forma de visa dels monjos dels 3 monestirs que la composen. El fet d'estar situats a la bonica comarca de la Conca del Barberà, constitueix un atractiu més d'aquesta visita obligada a la província de Tarragona.
La distància des de Le Méridien Ra és entorn a 30 min. en cotxe, i la proximitat dels monestirs entre si, permet visitar-los en un dia.
1. Monestir de Poblet. És el monastir cistercenc de referència a Espanya. Les raons de la seva importància són vàries. Primerament, es tracta del conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Va ser fundat per Ramón Berenguer IV l'any 1150, que va donar les terres a l'abadia francesa de Fontfreda on el seu germà era abat. El que el seu fundador l'escollís com Panteó Oficial de la Corona d'Aragó, el va convertir en el centre de riquesa de la zona gràcies a les donacions dels seus reis, que volien assegurar-se el seu descanç etern. A la seva església, precedida pel majestuós retaule de Damian de Forment, encara es poden veure avui a dia les tumbes de Pereo IV el Ceremoniós i la seva filla Doña Juana d'Aragó. El monestir es va abandonar durant un segle després de l'amortització de Mendizábal (1835), però la seva reabilitació l'any 1945 i la tornada dels monjos 5 anys més tard li ha tornat l'esplendor d'antany. L'any 1991  va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, títol que ostenta junt amb Guadalupe, El Escorial, San Millán de Yuso i de Suso.
2. Monestir de Vallbona de les Monges. És l'únic monestir femení de la ruta. Les seves construccions van ser fundades per Alfons II el Casto, Jaume I el Conqueridor i Alfonso X el Sabi, qui solien allotjar-se en ell. Després del concili de Trent de 1573, que prohibia l'existència de comunitats femenines en llocs despoblats, les monges es van veure obligades a donar part dels seus terrenys. La construcció de Vallbona de les Monges s'ha realitzato en vàrias fases, cosa que ens permet veure representades vàries èpoques en la seva arquitectura. Clars exemples són el cimborri medieval en forma de llanterna de vuit cares (i voltes sense contra-forts!) i el claustre romànic en curiosa forma trapezoidal que barreja escultures i arcs romànics amb finestrals de posterior construcció. En el presbiteri de l'església, la planta de la qual és de creu llatina -propia del romànic-, es troba el sepulcre de la reina Violante d'Hungría (esposa de Jaume I), que va disposar ser enterrada allà, sense cap ornament i junt a la seva filla. Cal destacar la biblioteca i el seu scriptorium, ja que gràcies a les religioses es conserven 14 còdexs del segle XIII únics. Des de la seva construcció, l'única època que no ha estat habitat va ser durant la Guerra Civil.
3. Monestir de Santes Creus.  És el monestir que millor reflexa el plà bernardí de construcció. Consta d'un nucli principal amb l'església, el claustre i la sala capitular, però a més es completa en una segona fase amb un refectori, el locutori, el scroptorium i el dormitori comú. S'ha de destacar el sepulcre de pòrfir vermell provenent d'Orient de Pere I el Gran, on va ser enterrat el monarca en posició sedent. Als seus peus, dos lleons probablement vingut de Mesopotàmia i la tumba del seu fidel servidor, l'almirant Rogelio de Lauria que va demanar ser enterrat junt a ell. En el costat oposat, Jaume II i la seva esposa Blanca de Anjou.

MONTBLANC
Fundada pel rei Alfons I, Montblanc és una ciutat medieval emmurallada, que actualment és la capital de la Conca del Barberà. En un passeig pels seus carrers descobrirà vàries cases senyorials, com el Palau Reial (residència ocasional dels monarques aragonesos), el Pont Vell romànic o la impresionant església de Santa María. Va ser declarada conjunt històrico-artístic l'any 1947.

TARRAGONA, LA ANTIGA CAPITAL ROMANA D'HISPÀNIA
Diu la llegenda que Júpiter va abandonar a la seva esposa Tiria quan es va enamorar de la ciutat de Tarragona. Els romans es van instal·lar l'any 218 a.C. per ser un enclau estratègic important i amb el pas del temps es converitiria en la capital de la Hispania Citerior.
Si visita Tarragona hi ha vàris elements arqueològics que no podrà perdre's, ja que les pedres parlen per si mateixes.
1. La Muralla: Data de finals del S. III a.C. La seva dimensió original era de 4 quilòmetres. Ara es conserven uns 1100 metres. El seu grossor és d'entre 4 i 6 metres i l'alçada d'aproximadament 12 metres. Insertades en la mateixa es troben la torre de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre Minerva.  
2. L'amfiteatre Romà: construït en el S. II d.C. té la planta elíptica. Servia per les lluites dels gladiadors. Amb el pas del temps, es van construïr edificis a dalt com ho demostren les restes de la planta d'una basílica visigòtica (s. VI), just a la part central, i els d'una església romànico-gòtica del s. XII.  
3. Circ Romà: construït en el S. I d. C. Estava destinat a la celebració d'espectacles com les carreres de quàdrigues.  
4. Necròpolis Romana i Paleocristiana: és un emplaçament descobert l'any 1923, va ser utilitzat per diferents cultures i s'han descobert enterraments amb rituals pagans i cristians. La major part d'aquests descobriments arqueològics es poden veure en el Museu d'Arqueologia de Tarragona.
5. Aqüeducte: era el sistema que utilitzaven els romans per traslladar l'aigua des del riu a la ciutat.